Pujo caminant cap a Gràcia amb aquella eufòria de qui sap que allà on va trobarà una raó per quedar-se, tot i que és enlloc on es voldria exiliar. Som a mitjans dels noranta i tot crit m'ha semblat sempre aliè. Tu ets l'única causa santa per la que estic disposat a sofrir, estic disposat a patir, estic preparat pel dolor.
Però ai amor, no ens havíem vist mai encara i als ulls de l'altra gent hi fulguraven altres drogues. Llavors jo era valent i la por la millor metzina, llavors tu, simplement, no existies...
Torno rodolant a Gràcia amb el cap ple d'enllocs i ningús i el cor buit d'esperança però també de l'enyor que ja sentia per tu.
Torno rodolant a Gràcia amb el cap ple d'enllocs i ningús i el cor buit d'esperança però també de l'enyor que ja sentia per tu.
Mishima -
Com lo fàcil es transforma en complicat.
Com els més valents senten de cop por.
Com ens sacrificariem per l'altre.
Com adonar-nos de la existència d'aquella persona ens fa en definitiva...
canviar la nostra forma de veure les coses.
Tot crit m'ha semblat sempre aliè... fins ara que sé que existeixes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario